Bones pràctiques...

Avui compartim algunes pràctiques d'aula que es troben penjades a Internet i a l'abast de qualsevol que vulgui consultar-les. Totes aquestes  experiències em semblen enriquidores pels infants per un motiu o un altre; però, he hagut de triar-ne només tres. Això ens recorda que Internet és una bona eina per a la innovació educativa, de la qual els docents disposen actualment i que cal aprofitar per a complementar una recerca completa de cara a la planificació de noves propostes. Vull esmentar que cap d'aquestes activitats està dirigida i que el paper del docent és, en els tres casos, el d'observar i donar suport i seguretat a l'infant.

La primera bona pràctica que he triat ha estat la "Beure amb gots de vidre" (http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm). Com ja he comentat a altres entrades, consider l'aprenentatge de l'autonomia com a una de les bases de l'educació infantil, sobretot al període 0-3. El desenvolupament d'aquesta autonomia s'aconsegueix justament amb aquells petits rituals, que formant part de les rutines dels infants, els van acostant poc a poc a una capacitat de fer, a la definició de la seva identitat, a canalitzar les seves frustracions,... El fet que ells siguin els qui decideixen quan beure i que, a més a més, aboquin l'aigua i tenguin un pedaç per eixugar l'aigua que cau, n'és un principi.

És clar però, que aquestes situacions s'han de crear i és la mestra o el mestre qui les hi ha de donar cabuda a l'aula. Així, aquesta pràctica em pareix una bona oportunitat per afavorir aquest aspecte. Els docents hem d'aprendre també a donar temps als infants, per que puguin aprendre per la pròpia experiència, per a que tenguin l'espai i l'oportunitat de ser els protagonistes actius del seu aprenentatge; cal confiar en les seves capacitats, que sovint infravaloram. El fet que els gots siguin de vidre i no de plàstic, demostra un extra de confiança per part del docent, i això també reforça el fet que l'infant es senti segur davant aquesta pràctica.

Per a que tot això sigui possible, també cal tenir en compte la organització i distribució de l'espai; un espai que s'ha d'oferir segur, on els materials han d'estar a l'abast dels infants per propiciar la seva acció i per a que aquesta esdevengui una experimentació de plaer per a l'infant.

La segona bona pràctica que m'ha cridat l'atenció ha estat "Materials d'experimentació" (http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/gava/experiments.htm). Ja he comentat que l'experimentació és ben bé l'eix de l'aprenentatge i l'estructuració del pensament. En aquest exemple, la combinació de materials naturals i no estructurats (com l'aigua, la farina, l'arrós, la sorra...) amb estris de la vida quotidiana (recipients i contenidors de diferents mides, estris de cuina, col·ladors...), permet als infants explorar lliurement i començar a observar, descobrir i conèixer el món que els envolta. Perquè, hem de procurar fugir de les joguines comercials i convencionals que ofereixen un joc tancant i no donen peu a l'experimentació, i recordar que l'objecte d'aprenentatge es troba sovint defora de l'escola, en la quotidianitat i els materials que ofereix l'entorn.

Així, mitjançant una proposta que resulta lúdica per a l'infant, pot començar el procés d'aprendre les primeres lliçons de física o matemàtiques (cau l'aigua/la farina, surar/enfonsar-se, buidam/omplim, ple/buid...); l'infant com a "petit científic" del qual ens parlava Piaget. Tot això, també ajuda al desenvolupament de la imaginació i creativitat de l'infant; així com afavoreix, simplement l'experimentació de sensacions i plaer manipulant els materials.

En darrer lloc, he triat la pràctica que han anomenat "Juguem amb magranes" (http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm). M'agrada d'aquesta proposta que segons expliquen és una pràctica que ha durat en el temps; és a dir, els infants han començat per conèixer les magranes senceres i han tengut l'oportunitat de jugar i experimentar amb elles, per acabar obrint-les per descobrir que amaguen petites granes que els hi han donat molt de joc.

Juntament amb les granes, i com hem vist a l'exemple anterior, se'ls hi ha oferit una sèrie de materials quotidians per complementar la experimentació, a part de molt de paper a les taules i al terra! També com a la proposta anterior, se'ls hi ofereix un material natural que afavoreix la descoberta i l'experimentació sensorial. A diferència dels anteriors, aquest material permet la descoberta mitjançant pràcticament tots els sentits, ja que les poden olorar, tastar, manipular...

Resulta curiós com els infants, tenen menys problemes per manipular un material nou amb el suport d'altres objectes, i com van agafant la confiança necessària a poc a poc per poder experimentar de manera directa amb les mans. Així els infants recorden que les mans, o els peus, són també eines que els poden ajudar al seu descobriment.

Quant al que fa a les etiquetes de les competències, he triat primer la 1.2., ja que he hagut d'analitzar un conjunt de bones pràctiques, i triar algunes de les quals m'han paregut bones actuacions professionals; per fer-ho, he hagut d'accedir a una sèrie de blocs on docents d'altres centres comparteixen les seves experiències (1.3.); tot això amb l'objectiu d'aprendre a identificar i treballar el concepte de bones pràctiques (4.2.).